L'olivera
Pel pujol on surt el sol cada matĂ de primavera desafiant grop i llevant, hi trobareu una olivera. Ja fa molts anys els seus afanys amb ella un home va fer crĂ©ixer. Diu que eren cent arbres al vent l'orgull d'aquell que els va fer nĂ©ixer. «Senyor, no en tĂ© i cap jornaler s'acosta a esporgar el seu ramatge». Sola, va fent de vent a vent feliç de ser lliure i salvatge. No li fa por si a la tardor una gelada la despulla, i sempre en tĂ© prou amb el que plou per netejar les seves fulles. Sempre Ă©s allĂ... a la vora del camĂ oferint-vos la seva ombra. Ho dĂłna tot a tothom, què mĂ©s es pot demanar a una vella soca. Quan neix un fruit Ă©s tan petit que ni els ocells gosen picar-lo. Pensant, potser que Ă©s el darrer, el darrer fruit i cal mimar-lo.
Ells cada estiu fan el seu niu al damunt de qualsevol branca. I l'arbre vell sent aixà amb ell néixer la vida d'una branca. I aixà va fent de vent a vent esperant que qualsevol tarda algú vindrà , la tallarà i a bocins anirà cremant-la. Pel pujol on surt el sol cada matà de primavera desafiant grop i llevant, es va morir una olivera.
Compositor: Desconhecido no ECADIntérpretes: Joan Manuel Serrat I Teresa (Joan Manuel Serrat) (AIE), Jose Luis Medrano Olea (Phunes) (AIE)Publicado em 1969ECAD verificado fonograma #720900 em 08/Abr/2024Ouça estações relacionadas a Joan Manuel Serrat no Vagalume.FM